L'any 1992, Garner classifica els videojocs en funció de quatre criteris diferents:
1. La perspectiva del jugador
Criteri de classificació que fa referència a la forma en que el jugador s'incorpora a l'activitat de joc. Dins aquesta, en distingeix 3 tipus:
1. Manipulació d'objectes: El jugador controla els moviments i activitats d'un objecte, vehicle, arma, nau,...
2. Manipulació del personatge: El jugador controla els moviments i activitats del personatge.
3. En primera persona: Es crea en el jugador la il·lusió de que està enfrontant-se directament amb l'activitat que es desenvolupa a la pantalla.
2. Camp de percepció
Fa referència a com s'utilitza la pantalla per representar un univers particular a partir d'un programa de joc determinat. També en distingeix 3 tipus:
1. Límits fixes: La pantalla presenta al jugador els límits on tindrà lloc el joc.
2. Finestra fixa: La pantalla no defineix els límits conceptuals del joc, sinó que els personatges i objectes poden moure's més enllà dels eixos de la pantalla, donant la sensació que el joc es desenvolupa en un univers i que cada pantalla representa només un àrea del mateix.
3. Finestra mòbil: Es crea l'aparença d'un focus de visió mòbil en comptes de fixe.
3. Capacitats interactives
Distingeix entre:
1. Competició individual
2. Competició interactiva indirecta: Els jugadors van alternant els torns.
3. Competició interactiva directa: Els jugadors competeixen entre ells.
4. Competició/cooperació interactiva directa: Els jugadors comparteixen l'esforç per vèncer als enemics generats pel joc, sense que s'exclogui la competència.
4. L'escenari del joc
Naturalesa de l'univers del joc on interactua el jugador. Aquí estableix 3 tipus d'escenaris:
1. Realitat auto-generada: Específicament dissenyada pel joc.
2. Realitat transferida: Simulació de la nostra vida diària.
3. Realitat negociada: Combinació de les dues anteriors